SECTOR SECUNDARI

Sector secundari

- Les matèries primeres (origen animal, vegetal, mineral): Renovables i no renovables

- Energies tradicionals: Tipus (Carbó, petroli, gas, nuclear, hidroelèctrica) i localització

- Energies alternatives: Tipus (Solar, geotèrmica, fotovotaica, mareomotriu, eòlica, biomasa)

- La indústria

CONTINGUT PLATAFORMA ELEVEN

1. El sector secundari

El sector secundari comprèn totes les activitats que, per mitjà de diversos processos de producció, transformen les matèries primeres en productes elaborats.

La• indústria és el sector en el qual es fabriquen productes per al consum.

La • construcció se sol tractar com un sector a part atesa la importància que té dins l’economia actual, ja que genera ocupació i necessita les altres indústries.

Les • fonts d’energia també són clau per a l’economia actual, ja que els recursos energètics

s’han d’extreure, transformar i distribuir.

1.1. La indústria

A la indústria es transformen les matèries primeres en productes, que poden ser de • dues maneres:

Elaborats:• són els productes destinats al consumidor final.

Semielaborats:• no són de consum directe, sinó que es converteixen en matèria primera per a una altra indústria.

Per elaborar aquests productes, l’empresa industrial necessita invertir capital per • pagar les matèries primeres, les fonts d’energia, la mà d’obra, les instal·lacions i la tecnologia necessària per fabricar el producte. Un cop el producte és al mercat entra en competència amb altres productes similars.

1.2. Tipus d’indústria

1.2.1. Indústries pesants

Les indústries pesants són les que tracten grans quantitats de matèries primeres per • transformar-les en productes semielaborats.

Solen estar situades a zones properes a l’extracció de les matèries primeres o en zo•

nes estratègiques per al transport.

Necessiten instal·lacions de grans dimensions, molta mà d’obra i molta inversió de • capital.

Solen ser molt contaminants. •

La indústria pesant es pot dividir en dos grans grups: •

Indústries de base• , que transformen les matèries primeres en productes semielaborats.

Siderúrgica:οο treballa el ferro i n’elabora tots els derivats.

Metal·lúrgica pesant:οο transforma els minerals metàl·lics en metalls.

Química pesant:οο transforma, mitjançant processos de reacció química, matèries

primeres com el petroli, el gas natural o la cel·lulosa en plàstics, carburants,

quitrans, etc.

Indústries de béns d’equipament• , que transformen els productes semielaborats

en productes per a altres indústries o en eines i maquinària.

Metal·lúrgia de transformació:fabrica materials que s’utilitzen en els vehicles

pesants de transport, utillatges industrials, material elèctric, etc.

Construcció:οο fabrica els materials i les infraestructures necessàries tant per a l’edificació d’habitatges com per a les grans obres civils.

1.2.2. Indústries lleugeres

Les indústries lleugeres transformen les matèries primeres o els productes semiela•

borats en productes de consum directe.

Solen ser a zones properes als mercats de consum, és a dir, zones urbanes, densa•

ment poblades i ben comunicades.

Les dimensions d’aquestes indústries són molt més reduïdes, requereixen menys in•

versió i solen ser menys contaminants que les pesants.

1.2.3. Indústries d’alta tecnologia

Actualment, les • indústries d’alta tecnologia es troben en ple creixement.

Les indústries d’alta tecnologia constitueixen un element clau en el creixement eco•

nòmic dels països desenvolupats.

Moltes d’aquestes empreses se situen en • parcs tecnològics, zones urbanes ben comunicades

amb centres de recerca i universitats.

La investigació i el desenvolupament continus d’aquesta indústria permeten que els • productes electrònics evolucionin constantment.

L’alt grau de competència, sobretot entre companyies nord-americanes i japoneses, • també contribueix que els productes tecnològics siguin cada vegada més accessibles

per a la majoria de la població.

1.3. La concentració industrial

Les empreses industrials, per créixer, concentren el sector productiu. Aquesta con•

centració pot ser de dos tipus:

La • concentració horitzontal es produeix quan s’uneixen diverses empreses de la mateixa activitat industrial. D’aquesta manera poden compartir els recursos i les infraestructures, fet que comporta obtenir més beneficis.

La • concentració vertical és la que integra tots els processos de producció, que poden anar des de l’extracció de la matèria primera fins a la comercialització.

1.4. La deslocalització

La deslocalització és l’acció amb la qual una indústria o una part del seu procés de • producció es trasllada a una altra zona.

Habitualment, aquests trasllats es fan per abaratir costos.•

Actualment, una part del procés de producció es trasllada a països menys desenvo•

lupats, on la mà d’obra és més abundant i barata, les lleis mediambientals són molt més permissives i no hi ha gaire control sindical ni de la seguretat laboral.

La deslocalització es veu afavorida per la globalització de l’economia, que contribu•

eix a la lliure circulació de les mercaderies.

La millora del transport i les telecomunicacions permeten que es pugui produir a • preus econòmics en països pobres i després vendre aquests productes en els països rics.

La deslocalització implica una davallada de l’ocupació industrial als països desen•

volupats, de manera que cada cop hi ha menys població activa dedicada a la indústria.

2. Factors de la localització industrial

Les empreses s’estableixen en emplaçaments que els permetin, principalment, dis•

minuir els costos i augmentar els beneficis.

Amb el temps, els factors de la localització han anat variant. Tot i així, els factors que • regeixen principalment la localització de les activitats industrials són:

Els recursos naturals:• les matèries primeres i les fonts d’energia han estat sempre

un factor determinant per a la indústria. Però actualment aquest factor no resulta tan rellevant com en el passat, a causa de la difusió de l’electricitat, el petroli i el gas natural, i les millores en el transport i les infraestructures.

Xarxa de transport:• les empreses se solen situar en un lloc ben comunicat per abastir-se fàcilment de matèries primeres, distribuir ràpidament les mercaderies i facilitar els desplaçaments dels treballadors. Actualment, la rapidesa, la gran capacitat i l’abaratiment del transport han fet que moltes fàbriques es traslladin a zones on no hi havia hagut mai activitat industrial.

Mà d’obra:• avui en dia, la indústria que requereix mà d’obra poc qualificada tendeix

a ubicar-se en països subdesenvolupats. En canvi, la indústria associada a la mà d’obra qualificada s’instal·la als voltants de les grans ciutats dels països desenvolupats,

ja que disposen d’una àmplia oferta de treballadors especialitzats.

Proximitat d’altres indústries similars:• la concentració geogràfica d’indústries pertanyents a un mateix sector permet compartir els serveis. Així resulta més fàcil subcontractar algun procés industrial o comprar i vendre materials a altres indústries.

Proximitat dels mercats:• les indústries de béns de consum se situen a la perifèria

de les ciutats, on es concentra un nombre més gran de consumidors.

Factors polítics:• les empreses, per abaratir els costos, se situen en zones on hagin

de pagar menys impostos o puguin rebre subvencions, de manera que el sòl industrial els resulti més barat. Un altre factor polític que tenen en compte és el preu dels acomiadaments i també que no calgui invertir diners en seguretat laboral. A més, alguns països són més permissius que d’altres amb la legislació mediambiental i permeten l’abocament de residus, cosa que atrau certes empreses.

Factors mediambientals:• alguns processos industrials resulten molt contaminants,

així que no es permet la construcció de certes fàbriques a prop d’àrees urbanes. A partir del segle XX les indústries van anar desapareixent del centre de les ciutats i es van establir a la perifèria, als polígons industrials. El clima també pot ser un factor determinant, ja que les empreses tendeixen a rebutjar els climes

extrems, perquè poden fer malbé la maquinària i solen ser zones amb una densitat de població baixa.

Funció (transformació)

Història

Tipus: Bens de producció, ús i consum, indústries punta

Classificació empresa industrial:

• Segons dimensió (petites, mitjanes, grans)












• Segons organització (SL, SA)











• Segons procedència del capital (públiques, privades)











• Segons concentració (horitzontal, vertical)

El procés i el treball industrial:

• Matèries primeres i fonts d'energia
  Força de treball











• El Capital











• La tecnologia











• L'organització de l'empresa
  











• La divisió tècnica o social del treball

Localització de la indústria al món (localització i regions industrials)